A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat
A mida que els peus li creixen se li fa petit el cap
A mida que creix oblida, inflada de vánitat
Que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats
A mida que perd la mida es va omplint de presoners
De robinsons d'estar per casa, nàufrags enmig del merder
Que vìuen vides petites en petits mons de formigó
Així esten les coses entre barcelona I jo
Mil perfums I mil colors. mil cares té barcelona
La que en cerdà somnià, la que va esguerrar en porcioles
La que devoren les rates, la que volen els coloms
La que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons
La que per sant joan es crema, la que compta per dansar
La que se'm gira d'esquena I la que em dóna la mà
A mida que la camino sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues amb la punteta del dit em
Xiulen les cantonades aquella vella cançó que
Només sabem la lluna, barcelona I jo
L'estimo nua I sencera relliscant entre els dos rius
Amb les seves fantasies I les seves cicatrius
Me l'estimo amb la fal-lera d'un caloio enamorat
Perquè és viva I perquè es queixa la meva ciutat
Mil perfums I mil colors

Mil cares té barcelona. la que en cerdà somnià
La que va esguerrar en porcioles, la que devoren les rates
La que volen els coloms, la que es remulla a la platja
La que s'enfila als turons, la que per sant joan es crema
La que compta per dansar, la que se'm gira d'esquena I la que em dóna la mà