El canonge de la Seu,
Veieu.
Té una neboda,
Ja l'ha filada en Tomeu
(Veieu. )
I tant li agrada
Que dormiria prop seu
Que porta pressa,
(Veieu.)
En Tomeu.

(En Tomeu, En Tomeu)
(S'ha filat a la neboda
Del canonge de la Seu.)

Un amic li diu: Tomeu feu una cosa,
De dona us disfressareu grassa I prenyada
I aixopluc demanareu a cal canonge
(Veieu.)
De la Seu.

(Bon, bon, bon ping…)
(Bang bang…)

El canonge de la Seu li obre la porta.
– Bona dona, què voleu a aquestes hores?
– Bon aixopluc, pare meu,
Que el temps és de gos
(Veieu.)
Si voleu.

(Bo, vi bo, vi bo…)
– Prenyadeta bé ho sembleu,
La bona dona,
Amb la noia dormireu
Que si hi ha noves
Bé prou que us arreglareu
D'això les dones, veieu,
Ja en sabeu.

(Nyic, zu, zu, nyic…)
(beee)
Ja es fica al llit en Tomeu amb la neboda,
La neboda quan ho veu,
Ah!
Crida que crida,
– Ai, que és un home, oncle meu!,
Que això no enganya,
(Veieu.)
Ni té preu.

El canonge de la Seu, es mig desperta,
Que ha parit la dona, es creu,
I ja s'hi tomba.
– Neboda, ja us ho fareu
Que si és un home,
(veieu)
Serà hereu.

La neboda I en Tomeu aviat s'entenen
I l'embaràs, amic meu, se li encomana
A la neboda, sabeu
D'aquell canonge,
(Veieu.)
De la Seu.

Aleuia…